Intenta ser un vidre net,
no per la duresa, la barrera, la fredor,
sigues un tel transparent.
Que quan els que t'estimen et mirin als ulls
entenguin qui ets, què et passa,
i si no ho poden interpretar tot,
que parlant siguis aigua cristal·lina.
Pot ser et sentiràs vulnerable,
o et diran feble.
No és fàcil,
no et preocupis,
no t'aturis,
segueix avançant aigualit.
Aquesta és una de les poques maneres
d'ensenyar que no hi ha res a amagar,
d'acceptar que la perfecció és irreal,
d'ensenyar que estàs obert al canvi,
d'entendre que l'altra et pot fer millor,
encara que en molts aspectes ja siguis increïble.
I això només passarà a través de l'amor net,
també transparent, també aiguós.
No pateixis si a vegades les aigües
cauen per una cascada i a baix no hi veus clar,
només és espuma, aire que s'ha colat dins teu,
marxarà.
Fes l'esforç de tornar al corrent del riu,
encara que sigui un riu platejat (genialitat),
amb purpurina,
ple de fulles,
seguirà sent transparent i serà millor,
s'haurà sacsejat.
Segueix pel cabal amb qui puguis ser
l'autèntica i única aigua que ets.
waterfalls in Brighton sky