Un altre que se'n va i es queda

Cada dia ens creuem amb gent de la qual no en sabem res. Quin serà el seu llibre preferit o la seva afició? Què els deu preocupar en aquest precís instant i què els ajuda a oblidar-se'n? Potser si els hi parléssim ens adonaríem que som ànimes molt compatibles. Però no tenim ganes de fer res més que imaginar les seves vides i potser, a vegades, escriure-les.

Hi ha dies que una casualitat minúscula, una decisió no reflexionada, ens porta a creuar-nos amb gent amb qui tenim l'oportunitat d'intercanviar quatre paraules. Si la cosa va bé, si estem de bon humor i som prou hàbils per mostrar la nostra millor faceta, potser tindrem ganes mútues de seguir xerrant.

A vegades coneixem nous punts de vista, persones que ens descobreixen mons nous, carrers que no havíem caminat mai o cançons que mai haguéssim escoltat. No se quins són els motius pels quals són aquestes persones i no unes altres. No tinc clar quina és la raó que em porta a connectar amb algú, a voler tenir-lo a prop, saber que està bé, que la vida li somriu. Estic segura que probablement moltes vegades tot és una suma de casualitats. És bastant possible que si ens haguéssim creuat en un altre moment de la vida, potser aquestes persones formarien part del primer grup i, com a màxim, haguessin protagonitzat un conte curt de bona nit.  

El que sí que tinc clar és que aquestes persones, les que tinc al voltant, les que vull retenir o tinc l'oportunitat de tenir a prop, em fan sentir viva. Són les que em fan pensar, que m'ajuden a crear, que m'acompanyen quan m'entrebanco o m'abracen quan em cau una llàgrima (sense sentit). Persones que em convencen que estem tenint la vida que volem, que la lluita mai serà sense motiu i que el que estem construint val molt la pena. Persones que saben que el camí és l'important.  

I avui, amic, no puc fer res més que desitjar-te sort i constància en aquest nou tram de vida frenètica. Perquè sí, senyor, ens tornarem a trobar i veurem, feliços, que les decisions que prenem, tant si la sort n'ha sigut més o menys protagonista, ens estan ajudant a viure una aventura que val molt la pena. Gràcies per deixar-te descobrir a pinzellades, entre línies, i per ser tant senzillament valent.

De tant en tant, ens creuem amb persones amb qui, per molt de temps, tindrem ganes de gaudir conjuntament de cafès eterns a Londres, París o Barcelona.

Merci et bon voyage