"Buen día"
A l’aldea boliviana de Mercedes del Apere, a la regió de Moxos (departament de Beni), l’expressió “buen día” és de les més utilitzades. No només es diu quan et saludes al matí (en aquest cas potser és més comú el “como amaneció?”) sinó al llarg de la jornada, quan et creues a una de les persones que viuen en aquell petit "paradís" enmig de la selva boliviana. Dificultats n’hi ha de molts tipus, però la mentalitat i manera de fer dels habitants de Mercedes fa que es converteixin en reptes que es van assolint un “buen día” rere un altre, marcats pel transcurs del sol.
El seu modus vivendi és en comunitat, sense aigua corrent ni electricitat i al costat d’un riu que és l’epicentre de l’aldea. Les aspiracions de les 30 famílies són les d’una vida tranquil·la i segura en el que ha estat sempre el seu entorn més proper. Això també amb ganes d’evolucionar la seva manera de viure però sense voler arribar als ritmes de Sant Ignacio de Mojos (el poble més proper a l’aldea) o Trinidad (l’epicentre de Beni).
El govern bolivià ha volgut aconseguir al llarg dels darrers anys que arribés l’electricitat a aquestes petites aldees selvàtiques per tal de millorar el seu nivell de vida. Tot i així, molts dels habitants no volen ni necessiten aquest tipus de progrés i estan contents de ser dels pocs que encara viuen en condicions que aquí considerem primàries i que ells consideren més que suficients.
El sentiment de pertinença i orgull nacional del poble bolivià és creixent, però la història els ha fet creure que no sempre eren capaços d’aconseguir allò que desitjaven. Ara, amb l’intent de transformació del model educatiu, amb l’obertura cap al turisme i el sentiment que són capaços de fer més coses de les que els havien fet creure, això els està ajudant a evolucionar de la manera que ho desitgen.
Aspiren, encara que amb més comoditats, a seguir tenint l’oportunitat de viure com sempre ho han fet, amb el just i necessari per ser feliços i desitjar als qui els envolten un “buen día”.